Amb Mademoiselle, Bruno Monsaingeon ens ofereix —tal com ja va fer a Glenn Gould. No, no soc en absolut un excèntric— el testimoni d’un personatge excepcionalment lúcid i fascinant: Nadia Boulanger, «la Música personificada», segons Paul Valéry. Pianista, directora d’orquestra, mentora de Stravinski i pedagoga, al llarg de gairebé setanta anys de carrera va formar un gran nombre de compositors, directors i intèrprets destacats del segle XX, des de Gardiner, Markévitch, Barenboim, Glass, Bernstein o Menuhin fins a Piazzolla o Quincy Jones.

A partir dels materials reunits durant les converses mantingudes amb Boulanger en els darrers sis anys de la seva vida, Monsaingeon recopila i ordena les entrevistes per recrear-ne la veu i evocar la presència de la gran mestra de mestres. Un homenatge commovedor a una figura admirable, d’una influència enorme tant per les seves indiscutibles dots musicals com pel seu magisteri inoblidable.